ARBOÇ

• Origen: La seva distribució és mediterrània.
• Família: ericàcies
• Època de maduració: setembre - novembre
• Creixement: 

- Creix be en sols llimosos y ben drenats.

- Exposició al Sol moderada

- Tolerancia máxima al fred: < -1°C

- Necessita poc reg

• Característiques:

-  Té una cortesa de color  fosc molt característic . A les brotacions els talls són una mica  rosats i pilosos.

- Les fulles són dures i brillants de color verd fosc pel feix i una mica més clar en el revés.

- L'arboç adquireix un color vermellós a l'hivern.

- Les flors acampanades de mida petita són de colors blancs o cremosos, a vegades una mica rosades, reunides en inflorescències pèndules, que neixen a la tardor juntament amb els fruits madurs.

- És comestible i dolça, però no agrada a tothom.

- Les seves flors son blanques o verdoses i el fruit anomena arboç  o cirereta  d'arboç.

• Avantatges: És cultivat com a planta ornamental de parcs i jardins.

- La seva fusta s'utilitza per fer objectes tallats.

-

Les fulles, l’escorça i les arrels són astringents i diurètiques. S’utilitzen en el tractament de problemes del sistema urinari.

• Gastronomia: Antigament es preparava una beguda semblant a la sidra i també vinagre casolà. 

- En algunes zones del mediterrani es fa una salsa per acompanyar la carn.     

- També se'n pot fer melmelada o confitura, molt popular a Itàlia.