COL-I-FLOR

Brassica oleracea botrytis

• Origen: regions de la Mediterrània oriental, en concret del proper Orient (Àsia Menor, el Líban i Síria)

• Família: Brassicaceae

• Època de maduració: el seu millor moment  és entre els mesos de setembre i gener, però podem disposar d'elles durant tot l'any. Segons l'època que es cultivin podem classificar:

D'estiu: són coliflors compactes. Presenten l'avantatge que no totes maduren a la vegada, de manera que les pot trobar al mercat des de principi fins a finals d'estiu.

De tardor: poden ser coliflors grans i vigoroses o més petites i compactes.

D'hivern: tot i el nom que reben, són varietats que maduren a la primavera.

• Característiques: 

Forma: consta d'una part rodona i blanca anomenada massa i una coberta exterior de fulles.

Mida i pes: presenta un diàmetre de fins a 30 centímetres. Un bon exemplar pot arribar a pesar més de 2 quilograms.

Color: la massa pot ser de color blanc, verd o violeta, segons la varietat a la qual pertanyi. Les seves fulles són de color verd més o menys intens.

Sabor: posseeix un sabor suau, de vegades amb un toc dolç.

• Avantatges:  conté , entre moltes altres, vitamina C que té acció antioxidant, intervé en la formació de col·lagen, ossos, dents i glòbuls vermells, a més d'afavorir l'absorció del ferro dels aliments i millorar les defenses davant les infeccions.

• Gastronomia: normalment la coliflor és menja cuita i bullida,
  
  
  
    però també és pot menjar crua o adobada en vinagre.

- Al nord és prepara amb mongetes verdes, formatge i una salsa vinagreta.
- Altres plats tradicionals són la coliflor gratinada amb beixamel al forn o coliflor amb seques.
- La resta de plats és fan amb paella i troçets de cancel·lada.
- Combina Molt bé amb verdures, guisats o saltats per acompanyar carns i peixos.