CODONYER

Origen: És un arbre o arbust caducifoli originari del Caucas. Tot i ser originàriament arbustiu, s'ha conreat per formar arbres d'1,5 a 6 m d'alçària

Família: Pertany a la familía de les rosàcies

Época de maduració:La floració es produeix a la primavera. De l’abril al maig.

El fruit es un pom globos format per pell amb estructura similar al de les peres i pomes però amb la única diferencia que el codony esta cobert d’un toment que despren flocs en frotar-la.

És força utilitzat com a base per empeltar les pereres.

OLIVERA

Olea europaea

ORIGEN: originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.

FAMÍLIA: és un arbre de la família de les oleàcies

ÈPOCA DE MADURACIÓ: d’octubre a desembre

Creixement: brots és des de febrer fins a agost. Les fulles, després de formar-se, s'estenen completament de tres a quatre setmanes després segons les condicions medioambientals.

Característiques: L'olivera és més sensible al fred que d'altres fruiters com pomeres, pereres o presseguers però és més resistent que els cítrics. A temperatures entre 0 i -5 graus pateix petites ferides en branquetes joves mentre que entre -5 i -10 graus aquestes branquetes ja poden morir i a partir de -10 graus moren branques grans

Avantatges: Antihipertensiu: l'olivera té una classificació terapèutica PC02.

-Per combatre l'artereoesclerosi.

-Contra l'artritis.

-Contra les artràlgies.

-Contra la gota.

-Per la diabetis.

-Per combatre la Febre arterial.

Gastronomia: l'oli que s'obté del seu premsat, són elements molt comuns usats en la dieta mediterrània.
- L'oliva és un aliment amb gran valor nutritiu que conté poques quantitats de sucre i que sol menjar-se en aperitius i amanides. 
-És l'element diferencial per excel·lència de l'alimentació meditèrrània. 
-S'utilitza tant per amanir com per fregir aliments.
- La seva composició lipídica aporta certs àcids grassos que són essencials pel nostre organisme i ajuda a algunes vitamines a ser absorbides pel cos humà.

MIOPORUM

Myoporum laetum

Origen: És una espècie originaria de Nova Zelanda

Família: Scrophulariaceae.

Època de maduració: Floreix a la primavera i a la tardor, perquè a l’hivern no pot suportar temperatures fredes.

Creixement: Es un árbol siempreverde que crece hasta una altura de unos 10 m

Característiques: Són arbres o arbustos sempre verds amb fulles generalment alternes senceres, dentades o serrades. Les flors, solitàries o en cims axil·lars, tenen el calze amb 5 sèpals lliures o soldats i la cor

Avantatges: Els fulls conté una toxina que danya el fetge anomenada ngaiona la qual causa malaltia i fins i tot la mort en bestiar com és el cas dels bovins, ovelles i porcs. : Els maoris fregaven les fulles sobre la pell per repel·lir mosquits i jejenes

mioporum amb fruits

Gastronomia: Al ser tòxica no s’aplica en cap aliment.

MIMOSA

Origen:Amèrica tropical.
Família:Fabaceae
Època de maduració: Floració a l'estiu .Època de sembra: final d'hivern i primavera.

 Acacia dealbata

- Germina a 20-22ºC en 20-30 dies.
Creixement: La vida d'aquesta espècie és curta: 4-5 anys.
 Llum: ha d'estar en un lloc amb molta llum no directa, 6 hores de llum no artificial.
- Temperatures: són plantes sensibles a les gelades ja que no suporten mínimes inferiors a 13ºC.
- Reg: abundantment quan estan en ple desenvolupament.

Característiques:alçada: 1 m aproximadament.Fulles compostes, bipinnades, formades per 2 parells de pinnes que contenen de 15-25 parells de folíols linears obtusos.

- Posseeix flors molt petites, de color rosat malva.

Avantatges:en cremades de la pell, on s'observen alguns avantatges en comparació a la sulfadiacina de plata, ia la mel d'abella, ja que el Tepezcohuite només requereix una aplicació durant el tractament i s'obtenen excel·lents resultats de cicatrització.
Gastronomia:

MARIA LUÏSA

És una planta arbustiva  amb origen a Amèrica del Sud , però pot trobar-se cultivada a molts jardins i horts per l'aroma de les seves fulles a llima i les seves propietats medicinals

Aloysia citrodora

• Família:Verbenàcies
• Època de maduració: Sol florir a l'estiu. És una planta que s'adapta a climes de fins a -10 graus , soportant fortes gelades. 
• Creixement:Des del mar , fins als 800m
• Característiques: Planta que arriba als 2 m d’altura, de tija ramificada. Les fulles són de color verd pàl·lid unint-se 3 o 4, amb un pecíol curt. Aquestes emeten un intens olor a llimona i es recullen dos o tres cops a l’any. Les flors són de color blanc o de tonalitat blaves.

       El fruit és una drupa, però amb freqüència no arriben a madurar, ja que només madura en països d’origen.

• Propietats medicinals:

  

  Maria Lluïsa amb fruits

  Sistema respiratori: s’utilitza en cas de bronquitis i tos espasmòdica actuant com a sedant de la tos i com a expectorant.
  Sistema digestiu: es recomana com a tractament adequat en cas d’indigestions dels nens i debilitat estomacal en general.
  S’utilitza principalment en perfumeria.
• Gastronomia:S’utilitza com a planta aromática, per donar sabor a molts plats, com peixos, pollastre, amanides, pastissos..etc. 

També pot formar part en la combinació amb còctels , sorberts o begudes fredes perquè aporta un toc molt exòtic . Igualment interessant resulta per " als xefs de cousine"  , la salsa de maria lluïsa que s'elebora amb les seves fulles , sucre , farina , mantega i suc de llima.

MAGRANER

Punica granatum

• Familia: delsLythraceae
• Origen: Procedent de Àsia.
• Característiques:

-Petit arbre caducifoli que fa entre 3-6 m d'alçada.
-La seva escorça és de color gris.
-Algunes branques tenen espines

-Fulles simples amb espines.

-És una fruita molt dolça típica de la tardor.

-Necessita el calor de l’estiu. Però al’hivern, sense fulles, pot resistir fins a 15 graus sota 0.

• Època de maduració:Floreix durant els mesos de maig i juny.Les flors són vermelles, amb els estams grocs.El calze persisteix en el fruit.
• Creixement:Les fulles són simples i oposades, amb poc pecíol i en forma de llança; fan 3-8 cm de longitud i 1-2’5 cm d’amplada. Són de color verd brillant

• Avantatges:Resisteix molt bé la falta d'aigua.
• Gastronomia:  és una de les fruites dolces típiques de la tardor. 

Magraner amb fruits

La magrana s'empra sovint en la preparació de postres; és molt vistosa, proporcionant un toc elegant a l'amanida de fruites. Combina ta,bé perfectament amb gelats , iogurts i formatges. Un exemple és la copa de magrant amb tarongina i gelat de iogurt i la magrana amb vi dolç.

PI BLANC

Origen: és del genere pinus

Familia:vé de la familia dels pinaceae

Època de maduració: Creix durant totes les èpoques, però a l’hivern les pinyes que rpdueix l’arbre es tanquen i es fan més dures i pesades.

Creixement:Fins a 20m d’alçada amb les branques i l’ escorça griisenques.

Característiques:El pi blanc es un tipus del conegut pi. Es trova generalment en països mediterranis, Àsia occidental i Àfrica del nord.

Aventatges: Ajuda a la conservacio del sòl enfront de l’ erosio.

Gastronomia: No es fa servir per gastromia però es fa servir per la producción de cel·lulosa.