CODONYER

Origen: És un arbre o arbust caducifoli originari del Caucas. Tot i ser originàriament arbustiu, s'ha conreat per formar arbres d'1,5 a 6 m d'alçària

Família: Pertany a la familía de les rosàcies

Época de maduració:La floració es produeix a la primavera. De l’abril al maig.

El fruit es un pom globos format per pell amb estructura similar al de les peres i pomes però amb la única diferencia que el codony esta cobert d’un toment que despren flocs en frotar-la.

És força utilitzat com a base per empeltar les pereres.

OLIVERA

Olea europaea

ORIGEN: originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.

FAMÍLIA: és un arbre de la família de les oleàcies

ÈPOCA DE MADURACIÓ: d’octubre a desembre

Creixement: brots és des de febrer fins a agost. Les fulles, després de formar-se, s'estenen completament de tres a quatre setmanes després segons les condicions medioambientals.

Característiques: L'olivera és més sensible al fred que d'altres fruiters com pomeres, pereres o presseguers però és més resistent que els cítrics. A temperatures entre 0 i -5 graus pateix petites ferides en branquetes joves mentre que entre -5 i -10 graus aquestes branquetes ja poden morir i a partir de -10 graus moren branques grans

Avantatges: Antihipertensiu: l'olivera té una classificació terapèutica PC02.

-Per combatre l'artereoesclerosi.

-Contra l'artritis.

-Contra les artràlgies.

-Contra la gota.

-Per la diabetis.

-Per combatre la Febre arterial.

Gastronomia: l'oli que s'obté del seu premsat, són elements molt comuns usats en la dieta mediterrània.
- L'oliva és un aliment amb gran valor nutritiu que conté poques quantitats de sucre i que sol menjar-se en aperitius i amanides. 
-És l'element diferencial per excel·lència de l'alimentació meditèrrània. 
-S'utilitza tant per amanir com per fregir aliments.
- La seva composició lipídica aporta certs àcids grassos que són essencials pel nostre organisme i ajuda a algunes vitamines a ser absorbides pel cos humà.

MIOPORUM

Myoporum laetum

Origen: És una espècie originaria de Nova Zelanda

Família: Scrophulariaceae.

Època de maduració: Floreix a la primavera i a la tardor, perquè a l’hivern no pot suportar temperatures fredes.

Creixement: Es un árbol siempreverde que crece hasta una altura de unos 10 m

Característiques: Són arbres o arbustos sempre verds amb fulles generalment alternes senceres, dentades o serrades. Les flors, solitàries o en cims axil·lars, tenen el calze amb 5 sèpals lliures o soldats i la cor

Avantatges: Els fulls conté una toxina que danya el fetge anomenada ngaiona la qual causa malaltia i fins i tot la mort en bestiar com és el cas dels bovins, ovelles i porcs. : Els maoris fregaven les fulles sobre la pell per repel·lir mosquits i jejenes

mioporum amb fruits

Gastronomia: Al ser tòxica no s’aplica en cap aliment.

MIMOSA

Origen:Amèrica tropical.
Família:Fabaceae
Època de maduració: Floració a l'estiu .Època de sembra: final d'hivern i primavera.

 Acacia dealbata

- Germina a 20-22ºC en 20-30 dies.
Creixement: La vida d'aquesta espècie és curta: 4-5 anys.
 Llum: ha d'estar en un lloc amb molta llum no directa, 6 hores de llum no artificial.
- Temperatures: són plantes sensibles a les gelades ja que no suporten mínimes inferiors a 13ºC.
- Reg: abundantment quan estan en ple desenvolupament.

Característiques:alçada: 1 m aproximadament.Fulles compostes, bipinnades, formades per 2 parells de pinnes que contenen de 15-25 parells de folíols linears obtusos.

- Posseeix flors molt petites, de color rosat malva.

Avantatges:en cremades de la pell, on s'observen alguns avantatges en comparació a la sulfadiacina de plata, ia la mel d'abella, ja que el Tepezcohuite només requereix una aplicació durant el tractament i s'obtenen excel·lents resultats de cicatrització.
Gastronomia:

MARIA LUÏSA

És una planta arbustiva  amb origen a Amèrica del Sud , però pot trobar-se cultivada a molts jardins i horts per l'aroma de les seves fulles a llima i les seves propietats medicinals

Aloysia citrodora

• Família:Verbenàcies
• Època de maduració: Sol florir a l'estiu. És una planta que s'adapta a climes de fins a -10 graus , soportant fortes gelades. 
• Creixement:Des del mar , fins als 800m
• Característiques: Planta que arriba als 2 m d’altura, de tija ramificada. Les fulles són de color verd pàl·lid unint-se 3 o 4, amb un pecíol curt. Aquestes emeten un intens olor a llimona i es recullen dos o tres cops a l’any. Les flors són de color blanc o de tonalitat blaves.

       El fruit és una drupa, però amb freqüència no arriben a madurar, ja que només madura en països d’origen.

• Propietats medicinals:

  

  Maria Lluïsa amb fruits

  Sistema respiratori: s’utilitza en cas de bronquitis i tos espasmòdica actuant com a sedant de la tos i com a expectorant.
  Sistema digestiu: es recomana com a tractament adequat en cas d’indigestions dels nens i debilitat estomacal en general.
  S’utilitza principalment en perfumeria.
• Gastronomia:S’utilitza com a planta aromática, per donar sabor a molts plats, com peixos, pollastre, amanides, pastissos..etc. 

També pot formar part en la combinació amb còctels , sorberts o begudes fredes perquè aporta un toc molt exòtic . Igualment interessant resulta per " als xefs de cousine"  , la salsa de maria lluïsa que s'elebora amb les seves fulles , sucre , farina , mantega i suc de llima.

MAGRANER

Punica granatum

• Familia: delsLythraceae
• Origen: Procedent de Àsia.
• Característiques:

-Petit arbre caducifoli que fa entre 3-6 m d'alçada.
-La seva escorça és de color gris.
-Algunes branques tenen espines

-Fulles simples amb espines.

-És una fruita molt dolça típica de la tardor.

-Necessita el calor de l’estiu. Però al’hivern, sense fulles, pot resistir fins a 15 graus sota 0.

• Època de maduració:Floreix durant els mesos de maig i juny.Les flors són vermelles, amb els estams grocs.El calze persisteix en el fruit.
• Creixement:Les fulles són simples i oposades, amb poc pecíol i en forma de llança; fan 3-8 cm de longitud i 1-2’5 cm d’amplada. Són de color verd brillant

• Avantatges:Resisteix molt bé la falta d'aigua.
• Gastronomia:  és una de les fruites dolces típiques de la tardor. 

Magraner amb fruits

La magrana s'empra sovint en la preparació de postres; és molt vistosa, proporcionant un toc elegant a l'amanida de fruites. Combina ta,bé perfectament amb gelats , iogurts i formatges. Un exemple és la copa de magrant amb tarongina i gelat de iogurt i la magrana amb vi dolç.

PI BLANC

Origen: és del genere pinus

Familia:vé de la familia dels pinaceae

Època de maduració: Creix durant totes les èpoques, però a l’hivern les pinyes que rpdueix l’arbre es tanquen i es fan més dures i pesades.

Creixement:Fins a 20m d’alçada amb les branques i l’ escorça griisenques.

Característiques:El pi blanc es un tipus del conegut pi. Es trova generalment en països mediterranis, Àsia occidental i Àfrica del nord.

Aventatges: Ajuda a la conservacio del sòl enfront de l’ erosio.

Gastronomia: No es fa servir per gastromia però es fa servir per la producción de cel·lulosa.

LLIMONER

Origen: Àsia

Familia: rutàcies

Època de maduració: Pot créixer a totes les estacions menys a la de l’hivern, ja que no suporta gelades o dies amb fred i vent.

Creixement: - De 2 a 7m amb branques espinoses.

Citrus limonum

- El sol és indispensable per obtenir el desenvolupament i la fructificació adequades.
- Els cítrics són arbres de fulla perenne, flors molt aromàtiques, amb olor de tarongina, i fruits rics en vitamina C.

Característiques: té difrents tipus:

-buish: creix a Austràlia i fins a 4m
-eureka:és el més comú. Els que podem trobar habitualment als supermercats
-lisbon: de molta cualitat i espinosos
-meyer:es un híbrid entre la llimona i la taronja.

Avantatges: La llimona conté una alt contingut en vitamina C i acid cídric.

També presenta una toxicitat lleu i també poden produir reaccions dèrmiques.

Gastronomia: Són nombroses les utilitats que se'ls pot donar a la llimona, però la principal utilitat està en el seu suc. Amb ell podem elaborar multitud de plats, enriquir nostres carns o prendre-ho al natural, com a refresc resultant molt saludable per al nostre organisme.

-Aquí deixem un petit exemple de reposteria amb limona 

FIGUERA

Ficus carica

• Origen: Aquest arbre probablement és originari del Sud-oest  d'Àsia.    Pertany al gènere dels Ficus i de la familia cabrafiguerea.
• Família: Moràcies. Arbre del gènere Ficus que compta amb més de 1000 espècies.
• Època de maduració: Floreix a l’abril, madura durant l’agost septiembre i octubre. Alguns tipus de figueres, anomenades bíferes, fan també un fruit que es diu figaflor als finals de juny.
• Creixement: : S’ha adaptat perfectament al clima mediterrani (hiverns suaus i estius colorosos).

Les figueres es poden reproduir per llavor.

• Característiques: De 5 a 10m d’alçada  amb escorça grisenca i fulles grosses. Les seves fulles són grans, 10-20 cm de longitud, i es disposen de forma alterna a les branques
• Avantatges: No atrau males herves perquè el arbre fa hombra i no deixa que se li apropin. És una espècie molt resistent i es cultiva amb finalitats ornamentals i com a fruiter de segona categoria .
• Gastronomia: Molts ocells mengen el fruit i deixen escampades les restes.

- A Espanya es realitza amb la figa una beguda alcohòlica composta d'aiguardent anomenada "licor de figa". 
- En gastronomia és variada la seva utilitat, des acompanyament en contrast amb alguns plats salats com carn rostida o de caça, o en plats dolços per realitzar diferents postres com melmelades i rebosteria. Amb el fruit sec es realitza l'anomenat "pa de figa" (figa dessecat i premsat amb ametlles).

ARBOÇ

• Origen: La seva distribució és mediterrània.
• Família: ericàcies
• Època de maduració: setembre - novembre
• Creixement: 

- Creix be en sols llimosos y ben drenats.

- Exposició al Sol moderada

- Tolerancia máxima al fred: < -1°C

- Necessita poc reg

• Característiques:

-  Té una cortesa de color  fosc molt característic . A les brotacions els talls són una mica  rosats i pilosos.

- Les fulles són dures i brillants de color verd fosc pel feix i una mica més clar en el revés.

- L'arboç adquireix un color vermellós a l'hivern.

- Les flors acampanades de mida petita són de colors blancs o cremosos, a vegades una mica rosades, reunides en inflorescències pèndules, que neixen a la tardor juntament amb els fruits madurs.

- És comestible i dolça, però no agrada a tothom.

- Les seves flors son blanques o verdoses i el fruit anomena arboç  o cirereta  d'arboç.

• Avantatges: És cultivat com a planta ornamental de parcs i jardins.

- La seva fusta s'utilitza per fer objectes tallats.

-

Les fulles, l’escorça i les arrels són astringents i diurètiques. S’utilitzen en el tractament de problemes del sistema urinari.

• Gastronomia: Antigament es preparava una beguda semblant a la sidra i també vinagre casolà. 

- En algunes zones del mediterrani es fa una salsa per acompanyar la carn.     

- També se'n pot fer melmelada o confitura, molt popular a Itàlia.

BRÒQUIL

Brassica oleracea italica

• Origen: Mediterrani oriental, en concret al Pròxim Orient
• Família: Brassicaceae
• Època de maduració: es desenvolupa fonamentalment durant les estacions d'hivern i primavera. Per tant, aquesta època és la millor ocasió per consumir-lo, tot i que es disposa de bròquil durant tot l'any.
• Creixement:és un cultiu de clima fresc al que li van malament els climes d'estius calorosos. Creix millor en una temperatura mitjana durant el dia entre 18 i 23 ° C

El bròquil ha de ser collit abans que les flors del cap es tornin grogues brillants.

• Característiques:

Forma: és una planta semblant a la coliflor, encara que té menys fulles al  voltant.

Mida i pes: Un bon exemplar pot arribar a desenvolupar un cabdell de fins a 20 centímetres de diàmentre i pesar uns 2 quilograms.

Color: el color és d'un verd fosc a la tija i d'un verd blavós a l'extrem de la flor, encara que existeixen varietats morades, vermelloses, grogues i blanques.

Sabor: sabor acre pronunciat, una mica més suau que la coliflor.

• Avantatges: El bròquil ha estat qualificat com l'hortalissa de major valor nutritiu per unitat de pes de producte comestible. 

- Té una gran importància des del punt de vista nutricional, per la seva varietat i quantitat vitamínica. 

- És una font excel·lent de vitamina C, àcid fòlic i niacina, i de provitamina A (betacarotè), vitamina B1 i E , entre altres.

• Gastronomia: És poden preparar crema preparat amb beixamel o simplement bullit amb patata i 1 rajolí d'oli d'oliva per posar uns quants exemples deliciosos.

- Les fulles del bròquil és poden utilitzar per amanides. 

- La tija és pot pelar per eliminar els parts més fibroses i menjar crus o incloure a sopes i brous.

- Si és cuina cru

és suficient amb rentarlo be i separar les parts que utilitzarem

COL-I-FLOR

Brassica oleracea botrytis

• Origen: regions de la Mediterrània oriental, en concret del proper Orient (Àsia Menor, el Líban i Síria)

• Família: Brassicaceae

• Època de maduració: el seu millor moment  és entre els mesos de setembre i gener, però podem disposar d'elles durant tot l'any. Segons l'època que es cultivin podem classificar:

D'estiu: són coliflors compactes. Presenten l'avantatge que no totes maduren a la vegada, de manera que les pot trobar al mercat des de principi fins a finals d'estiu.

De tardor: poden ser coliflors grans i vigoroses o més petites i compactes.

D'hivern: tot i el nom que reben, són varietats que maduren a la primavera.

• Característiques: 

Forma: consta d'una part rodona i blanca anomenada massa i una coberta exterior de fulles.

Mida i pes: presenta un diàmetre de fins a 30 centímetres. Un bon exemplar pot arribar a pesar més de 2 quilograms.

Color: la massa pot ser de color blanc, verd o violeta, segons la varietat a la qual pertanyi. Les seves fulles són de color verd més o menys intens.

Sabor: posseeix un sabor suau, de vegades amb un toc dolç.

• Avantatges:  conté , entre moltes altres, vitamina C que té acció antioxidant, intervé en la formació de col·lagen, ossos, dents i glòbuls vermells, a més d'afavorir l'absorció del ferro dels aliments i millorar les defenses davant les infeccions.

• Gastronomia: normalment la coliflor és menja cuita i bullida,
  
  
  
    però també és pot menjar crua o adobada en vinagre.

- Al nord és prepara amb mongetes verdes, formatge i una salsa vinagreta.
- Altres plats tradicionals són la coliflor gratinada amb beixamel al forn o coliflor amb seques.
- La resta de plats és fan amb paella i troçets de cancel·lada.
- Combina Molt bé amb verdures, guisats o saltats per acompanyar carns i peixos.

FAVES

La fava pertany al gènere Vicia  

Vicia Fava

• Família:Fabaceae.
• Època de maduració:És una planta pròpia de terres més aviats fortes o argilós. La seva època de maduració es del setembre a novembre en els climes temperats i a febrer  en els països freds.

Resisteix a glaceres (fins a 4 sota zero) encara que un cop glaçada torna a rebrotar i és molt atacada per plagues i malalties com el pugó negre de la fava.

• Varietats principals:

v  Varietat "major": de 40 a 120 cm d'alçada . Planta d'horta que molt sovint es fa en secà.

v  Varietat "minor": mida més petita de 30 a 50 cm. És planta de terra campa i d'aprofitament per fer-ne pinso.

v  Varietat Prohabón: que arriba a contenir fins a un 45% de proteïna bruta, és destinada únicament a l'alimentació animal.

• Gastronomia: 

 És comestible i dolça, però no agrada a tothom.

• Es diu que si se'n mengen massa, pot arribar a emborratxar, ja que conté certa proporció  d'etanol 
• El consum excessiu de faves provoca el favisme, solen produir molts gasos.
• El seu fruit, la fava, es consumeix encara tendre i en estat poc desenvolupat.

Fruit de la Fava

·         

ESPINACS

Spinacia oleracea

• Origen: No es coneix la forma original o silvestre de l'espinac. No obstant això, molts autors afirmen que procedeix del sud-oest asiàtic. Van ser els àrabs qui en el segle XI van introduir l'espinac per primera vegada a Espanya.

• Família:Amaranthaceae

• Època de maduració:   Sembres des d'agost fins abril. Encara que també se les pot adquirir durant l'estiu, encara que en aquesta època presenten una qualitat inferior.

• Creixement:Planta rústega més pròpia de sòls salins. Es pot sembrar en secà o en regadiu. 

Cal que la terra estigui ben treballada perquè neixi la llavor. 

• Característiques: 

 Forma: lse tracta d'un conjunt de fulles llises o arrissades disposades en roseta que sorgeixen d'una tija més o menys ramificat.

 Mida: la tija mesura uns 15 centímetres de llarg i les fulles prop de 20 centímetres, encara que la seva mida dependrà de la varietat a la qual pertanyin.

 Color: el color de les fulles és verd fosc i brillant.

 Sabor: lleugera acidesa, però agradable.

• Avantatges: 

- El seu contingut d'hidrats de carboni i greixos és molt baix. 
- Encara que tampoc té una quantitat molt alta de proteïnes
- El seu contingut en fibra, igual que ocorre amb la gran majoria de les verdures, és considerable, el que resulta beneficiós per a la salut.

• Gastronomia: a partir de l'introducció de la gastronomia de Catalunya utilitzant fulles tendres en amanida i cuites en plats típics com a els  següents:

  

  Rubiols d'espinac

  
  

- Espinacs amb pances i piñons o rubiols d'espinacs 

- La truita d'espinacs también és força popular. És bulleixen Abans o fregeixen. 

- Tambe són frequents les coques d'espinacs a les cultures mediterrànies com mallorca.
- Canelons o lasanyes.

COL

 La col es una planta que ha tingut molta importància a Europa des de l’antigüitat degut a la seva riquesa en propietats medicinals.

Brassica oleracea

• Origen: zones costaneres d'Europa central i meridional i también d'Àsia Menor
• Família: Cruciferae.
• Època de maduració: En exteriors es sembra d'abril a juliol, transplantànse al juliol-agost.
• Creixement: Resisteixen molt bé el fred.

- Poden conrear-se en un sòl normal de jardí que sigui mitjanament fèrtil o que estigui reforçat amb humus.

- Els regs han de ser regulars, evitant que s'assequi la terra.

• Característiques:

- Alçada i diàmetre: 25-30 cm.

- Fulles: grans i arrissades amb matisos vermells, rosat, groc i blanc.

de fulles t'assabentis, carnoses i glabres d'1 verd glauc, la tija és semillenyosa i te flors grogues de quatre Pètals, fa fruit en siliqua amb Diverses Llavors.

• Avantatges: La col és rica en sals minerals, magnesi, vitamines C i A.

-També s'estima que conté una vitamina poc estudiada, l'O, que podria ser la responsable de la seva excel·lent efecte cicatritzant, especialment de l'úlcera gastroduodenal.

• Gastronomia: La col és Pot menjar crua, bullida o en guisat.

-  A Catalunya és l'ingredient de molts plats Bàsics, com l'escudella i a els farcellets de col.
- També és un dels ingredients Principals de la cuina xinesa.

BLEDES

És una planta silvestre o conreada, anteriorment ubicada dins la família chenodiacae originària de les costes europees i autòctona també a l'interior de la península Ibèrica.

Origen: mediterrani

Familia: amaranthaceae.

Època de maduració:El període de creixement és de 2 mesos a l’estiu, 3 mesos a la tardor i de 4 a 6 mesos a l’hivern.Es pot començar a collir a partir d'uns 50-70 dies, segons la varietat Creixement :La bleda creix força i requereix uns 40-50 cm al seu voltant per desenvolupar les seves grans fulles. També desenvolupa una arrel molt grossa.

Avantatges: Conté vitamines A, C i K. És rica en minerals, especialment el potasi, el calci i el magnesi.

ENCIAM

Lactuca Sativa

L'enciam és una planta herbàcia anual de la família de les compostes com el gira-sol o la carxofa.


Origen : fou conreat per primera vegada a l'Antic Egipte per a la producció d'oli a partir de les seves llavors.
Familia:Asteraceae
Època de maduració:Algunes varietats d'enciam no creixen a l'hivern i, en temperatures  fredes, s'han de cobrir amb una capa de palla, o bé s'han de cultivar en petits hivernacles. Generalment es planten a l'hort en llargues fileres per tal de facilitar que es puguin tallar les fulles de manera individual i que es puguin regar amb més facilitat. 
Creixement:

• L'enciam creix millor a plena llum del sol, i en sòls rics en nitrogen.
• L'excessiva calor normalment forada l'enciam i amb temperatures per sobre dels 24 graus el creixement és lent.                          
•  Després de la collita, l'enciam dura més temps si es manté a 0 graus i al 96% d'humitat.

Característiques:

• Les plantes solen tenir una alçada i extensió d'entre 6 i 12 cm.            
• Les fulles són de diversos colors, sobretot variacions del verd i el vermell,amb una certa varietat de variegació

Avantages: 

• Segons la varietat, l'enciam és una bona font de vitamina A, vitamina K i potassi, 
• També proporciona una mica de fibra dietètica , hidrats de carboni, proteïnes i una petita quantitat de greix. 
•  proporciona vitamina C, calci, ferro i coure, amb vitamines i minerals que es troben a la fulla. D'altra banda, de manera natural, l'enciam absorbeix i concentra liti.

Gastronomia: la major part de l'enciam es cultiva per les seves fulles, tot i que també hi ha un tipus que es conrea per consumir la tija, i un altre per fer oli a partir de les seves llavors.
 L'enciam sobretot s'utilitza en amanides, ja sigui sol o amb altres verdures, hortalisses, carns i formatges.

En aquest blog podrem trobar tota l'informació referent a les plantes codificades amb el codi BIDI.